Socis

RTV Slovenija

Radiotelevizija Slovenija (RTV Slovenija) Ć©s l’emissora pĆŗblica nacional d’EslovĆØnia. Crea contingut de rĆ dio, televisió i en lĆ­nia. RTV Slovenija vol que el seu contingut sigui fĆ cil per a tothom, incloses les persones amb discapacitat.
Per ajudar les persones sordes o amb problemes d’audició, RTV Slovenija afegeix subtĆ­tols i llengua de signes als seus programes. Per a persones cegues o amb baixa visió, ofereix descripcions d’Ć udio i subtĆ­tols d’Ć udio.
RTV Slovenija gestiona dos llocs web especials. Dostopno tracta sobre la vida, els drets i les necessitats de les persones amb discapacitat. TambĆ© recull programes de rĆ dio i televisió que utilitzen funcions d’accessibilitat. Enostavno Ć©s un lloc web de notĆ­cies que utilitza llenguatge fĆ cil. TambĆ© fa vĆ­deos de notĆ­cies d’una manera fĆ cil d’entendre. Ɖs l’Ćŗnic lloc web d’EslovĆØnia que ofereix notĆ­cies diĆ ries en llenguatge fĆ cil.
RTV Slovenija ha treballat en projectes europeus per millorar l’accessibilitat. ADLAB PRO (2016-2019) va millorar les audiodescripcions per a persones cegues i amb discapacitat visual. EASIT (2018-2021) va formar persones per facilitar la comprensió del contingut. SELSI (2022-2024) va desenvolupar directrius de llenguatge fĆ cil parlat.

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) estĆ  situada a Bellaterra (Cerdanyola del VallĆØs), a prop de Barcelona. Va ser fundada l’any 1968 i Ć©s una de les principals universitats pĆŗbliques d’Espanya. La UAB compta amb mĆ©s de 40.000 estudiants, gairebĆ© 10.000 investigadors i professors, i acull mĆ©s de 5.000 estudiants estrangers.
La UAB promou la qualitat en la docència i atrau talent internacional, amb un impacte notable en la recerca. La UAB es troba entre el 12% de les millors universitats del món i és la tercera millor universitat espanyola, segons el QS World University Rankings.
La UAB participa en el projecte ENACT a travĆ©s del grup de recerca TransMedia Catalonia. TransMedia Catalonia Ć©s un grup de recerca fundat l’any 2005 que investiga l’accessibilitat a la informació i la comunicació. TransMedia Catalonia ha participat en mĆŗltiples projectes de recerca, educatius i de transferĆØncia de coneixements sobre accessibilitat a nivell nacional i europeu. Alguns projectes seleccionats centrats en un llenguatge fĆ cil d’entendre són EASIT, WEL o ClearClimate. Els investigadors de TransMedia Catalonia tambĆ© són molt actius en la normalització a nivell internacional, contribuint a estĆ ndards sobre llenguatge fĆ cil d’entendre.

UNIAMOCI APS

Uniamoci APS Ć©s una associació amb seu a Palerm. Va ser creada l’any 2008.
Uniamoci APS tƩ la seva oficina en un edifici que era propietat de la mƠfia.
Ara aquest lloc Ʃs el centre socioeducatiu Uniamoci: un lloc on les persones amb discapacitat majors de 18 anys poden venir de dilluns a divendres per aprendre i estar juntes.
Educadors, psicòlegs i voluntaris hi organitzen moltes activitats diferents:
Tallers d’art i manualitats
Cursos d’escriptura i llengües estrangeres
Formacions sobre Ćŗs de l’ordinador i internet
Formació en habilitats socials i emocions
Activitats de voluntariat
Uniamoci APS tĆ© una rĆ dio en lĆ­nia que es diu Webradio Senza Barriere amb alguns programes en un llenguatge fĆ cil d’entendre.
Uniamoci APS també organitza seminaris i esdeveniments per parlar de la discapacitat i la inclusió social.
Uniamoci APS col·labora amb moltes altres associacions ubicades a Sicília, Itàlia, Europa i altres països del món, per millorar conjuntament els serveis i activitats per a persones amb discapacitat.

ORF

Austria Broadcasting Corporation (ORF) Ć©s el proveĆÆdor de mitjans mĆ©s gran d’ƀustria, que opera quatre canals de televisió nacionals i dotze canals de rĆ dio, aixĆ­ com una Ć mplia gamma de llocs web. ORF Ć©s la plataforma multimĆØdia lĆ­der a ƀustria i una de les emissores de servei pĆŗblic amb mĆ©s ĆØxit d’Europa, amb una audiĆØncia de milions. ORF Ć©s el lĆ­der indiscutible del mercat austrĆ­ac en televisió, rĆ dio i en lĆ­nia. ORF Ć©s formalment una fundació de dret pĆŗblic i, com a tal, ha de complir una sĆØrie de deures i mandats establerts a la Llei ORF. En aquesta Llei s’estableix l’obligació d’augmentar l’accessibilitat del programa al 100 per cent. ORF ha ofert Ā«NotĆ­cies en un llenguatge fĆ cil d’entendreĀ» en tots els mitjans durant anys. Ara cal desenvolupar-les mĆ©s amb les noves tecnologies i amb l’intercanvi d’experiĆØncies d’altres paĆÆsos.

LATVIJAS RADIO

Latvijas Radio és el mitjà de radiodifusió més antic del país i celebrarà el seu 100è aniversari el 2025. Des de gener de 2025, forma part dels Mitjans de Comunicació Públics units de Letònia, que també inclou la televisió pública letona i el lloc web LSM.lv. Latvijas Radio consta de 5 canals de ràdio que ofereixen programes informatius, notícies 24/7, entreteniment, música letona, música clàssica i contingut cultural, així com programes per a minories nacionals i joves.
Latvijas Radio Ć©s l’Ćŗnic mitjĆ  de comunicació del paĆ­s que ofereix notĆ­cies en un llenguatge fĆ cil d’entendre.
Des del 2016, Latvijas Radio ofereix als seus oients una edició diĆ ria de notĆ­cies en un llenguatge fĆ cil d’entendre, que s’emet per 3 canals de rĆ dio cada vespre. Des de l’any 2024, tambĆ© s’emeten notĆ­cies fĆ cils d’entendre en letó al nostre canal en rus, que serveix com a eina integradora i ajuda els aprenents de letó. Totes les edicions de notĆ­cies tambĆ© es publiquen al lloc web LSM.lv i estan disponibles a l’aplicació mòbil.
ENACT Ć©s el primer projecte fĆ cil d’entendre en el qual participa Latvijas Radio, i esperem que la nostra experiĆØncia tambĆ© es traslladi a la televisió letona.

3CAT

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals – 3Cat Ć©s una entitat pĆŗblica que gestiona els mitjans audiovisuals de la Generalitat de Catalunya i el Grup d’Emissores de Catalunya RĆ dio, a mĆ©s dels continguts digitals creats per aquests mitjans. Ho fa en compliment de la seva missió d’actuar com a servei pĆŗblic i amb un compromĆ­s ferm amb la qualitat, la independĆØncia i la promoció de la llengua i la cultura catalanes. TambĆ© forma part de la Fundació La Marató de 3Cat, que promou la conscienciació social i la recerca cientĆ­fica.
3Cat tĆ© una participació del 30% a l’AgĆØncia Catalana de NotĆ­cies (ACN), societat cotitzada, que gestiona serveis i activitats en formats de comunicació escrita, radiofònica i televisiva a nivell local i comarcal a les zones de parla catalana i arreu d’Espanya.
La Corporació Ć©s membre de la FORTA (Federació d’Organismes de RĆ dio i Televisió Autonòmics) des de la seva fundació, l’abril de 1989. Aquest organisme agrupa les companyies de rĆ dio i televisió de les comunitats autònomes per tal de facilitar la cooperació en diversos Ć mbits.
Forma part de la UER-EBU (Unió Europea de Radiodifusió) a travĆ©s de Catalunya MĆŗsica, que participa en l’intercanvi musical d’aquest organisme, Euroradio, que agrupa tots els organismes pĆŗblics i les principals companyies privades de rĆ dio i televisió europees. TambĆ© estĆ  associada a CIRCOM Regional, que agrupa 376 televisions pĆŗbliques de 38 paĆÆsos europeus amb l’objectiu de promoure i desenvolupar la cooperació entre els seus membres.

Consell assessor

Ulla Bohman va ser directora del Servei de Llenguatge FĆ cil del Centre de Lectura FĆ cil del 2001 al 2014 i empleada de l’AgĆØncia Sueca de Mitjans Accessibles (MTM) del 2015 al 2018. Des del 2018 dirigeix ​​el seu propi negoci oferint formació, conferĆØncies i serveis d’edició en llenguatge fĆ cil, accessibilitat i drets humans. TĆ© experiĆØncia en comunicació intercultural i accessible i ha estat convidada a inaugurar i a tallers en diverses conferĆØncies internacionals.

Katy Brickley Ć©s investigadora experta en traducció i lingüística de lectura fĆ cil establerta al Regne Unit, especialitzada en comunicació accessible des del 2005. Amb un doctorat en lingüística i una sòlida formació en recerca participativa i coescriptura amb persones amb discapacitats d’aprenentatge, combina la seva formació acadĆØmica i l’experiĆØncia prĆ ctica per produir traduccions clares, informades i inclusives en lectura fĆ cil. MitjanƧant aquesta feina, se centra a desenvolupar estĆ ndards basats en investigacions, comentaris dels usuaris i experiĆØncies viscudes, colĀ·laborant amb professionals, organitzacions i comunitats per promoure’n l’adopció.

Paul Harrison Ć©s director de projectes de mitjans de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU), especialitzat en alfabetització mediĆ tica, accessibilitat i coproduccions de televisió. Es va incorporar a l’EBU el 2021 desprĆ©s de set anys a BBC News a Londres, on va treballar en verificació de contingut generat per usuaris, recollida de notĆ­cies i assumptes digitals. Es va graduar en polĆ­tica a la Universitat de Sussex i al University College de Londres. Abans de la seva carrera periodĆ­stica, va adquirir experiĆØncia en polĆ­tica, campanyes benĆØfiques i producció televisiva. Viu a Ginebra.

Tatjana Knapp Ć©s la directora de Zavod RISA, una organització sense Ć nim de lucre eslovena centrada en els drets humans, la vida independent i l’accessibilitat, que ofereix serveis i eines innovadores per facilitar la comprensió de la informació i donar suport a la vida independent de les persones amb discapacitat intelĀ·lectual i d’altres discapacitats. Knapp ha estudiat antropologia cultural, artterĆ pia i treball social. El 2018 va ser coautora de les Directrius Eslovenes per a una Lectura FĆ cil (EslovĆØ FĆ cil), que ofereixen 4 nivells de simplicitat de text. Va ajudar a crear ELIN, una xarxa internacional d’investigadors i professionals que se centren en el llenguatge fĆ cil.

Elisa Perego, professora associada a la Universitat de Pavia, ItĆ lia, estĆ  especialitzada en lingüística anglesa, traducció audiovisual (AVT) i accessibilitat als mitjans. Ɖs doctora per Pavia i va treballar durant 17 anys a la Universitat de Trieste, on va promoure la recerca sobre comunicació accessible. Es focalitza en enfocaments centrats en l’usuari que integren el llenguatge fĆ cil i planer en descripcions d’Ć udio i gĆØneres com ara pòdcasts i guies de museus hĆ ptiques. Va coordinar el projecte ADLAB PRO i es va associar a ADLAB, EASIT i SELSI per millorar l’accĆ©s de persones amb discapacitats sensorials. Les seves publicacions inclouen The Routledge Handbook of Audio Description (2022, editat amb Chris Taylor) i monografies sobre comunicació accessible (2020) i audiodescripció per a les arts (2024).

Minna Pƶntys va comenƧar la seva carrera a Yle l’any 2001 com a editora de subtĆ­tols per a persones amb discapacitat auditiva i va ser la cap de l’equip de subtitulació. Com a cap d’EstratĆØgia d’Accessibilitat d’Yle des del 2019, assegura que l’accessibilitat Ć©s coneguda a tot Yle. Treballa estretament amb clients, organitzacions i sindicats per desenvolupar i comunicar sobre els serveis d’accessibilitat d’Yle. Minna Pƶntys Ć©s mĆ ster en arts i ha estudiat llengua finesa, literatura, pedagogia i arts expressives.