
RTV Slovenija
Radiotelevizija Slovenija (RTV Slovenija) Ć©s l’emissora pĆŗblica nacional d’EslovĆØnia. Crea contingut de rĆ dio, televisió i en lĆnia. RTV Slovenija vol que el seu contingut sigui fĆ cil per a tothom, incloses les persones amb discapacitat.
Per ajudar les persones sordes o amb problemes d’audició, RTV Slovenija afegeix subtĆtols i llengua de signes als seus programes. Per a persones cegues o amb baixa visió, ofereix descripcions d’Ć udio i subtĆtols d’Ć udio.
RTV Slovenija gestiona dos llocs web especials. Dostopno tracta sobre la vida, els drets i les necessitats de les persones amb discapacitat. TambĆ© recull programes de rĆ dio i televisió que utilitzen funcions d’accessibilitat. Enostavno Ć©s un lloc web de notĆcies que utilitza llenguatge fĆ cil. TambĆ© fa vĆdeos de notĆcies d’una manera fĆ cil d’entendre. Ćs l’Ćŗnic lloc web d’EslovĆØnia que ofereix notĆcies diĆ ries en llenguatge fĆ cil.
RTV Slovenija ha treballat en projectes europeus per millorar l’accessibilitat. ADLAB PRO (2016-2019) va millorar les audiodescripcions per a persones cegues i amb discapacitat visual. EASIT (2018-2021) va formar persones per facilitar la comprensió del contingut. SELSI (2022-2024) va desenvolupar directrius de llenguatge fĆ cil parlat.

Universitat Autònoma de Barcelona
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) estĆ situada a Bellaterra (Cerdanyola del VallĆØs), a prop de Barcelona. Va ser fundada l’any 1968 i Ć©s una de les principals universitats pĆŗbliques d’Espanya. La UAB compta amb mĆ©s de 40.000 estudiants, gairebĆ© 10.000 investigadors i professors, i acull mĆ©s de 5.000 estudiants estrangers.
La UAB promou la qualitat en la docència i atrau talent internacional, amb un impacte notable en la recerca. La UAB es troba entre el 12% de les millors universitats del món i és la tercera millor universitat espanyola, segons el QS World University Rankings.
La UAB participa en el projecte ENACT a travĆ©s del grup de recerca TransMedia Catalonia. TransMedia Catalonia Ć©s un grup de recerca fundat l’any 2005 que investiga l’accessibilitat a la informació i la comunicació. TransMedia Catalonia ha participat en mĆŗltiples projectes de recerca, educatius i de transferĆØncia de coneixements sobre accessibilitat a nivell nacional i europeu. Alguns projectes seleccionats centrats en un llenguatge fĆ cil d’entendre són EASIT, WEL o ClearClimate. Els investigadors de TransMedia Catalonia tambĆ© són molt actius en la normalització a nivell internacional, contribuint a estĆ ndards sobre llenguatge fĆ cil d’entendre.

UNIAMOCI APS
Uniamoci APS Ć©s una associació amb seu a Palerm. Va ser creada l’any 2008.
Uniamoci APS té la seva oficina en un edifici que era propietat de la mà fia.
Ara aquest lloc Ʃs el centre socioeducatiu Uniamoci: un lloc on les persones amb discapacitat majors de 18 anys poden venir de dilluns a divendres per aprendre i estar juntes.
Educadors, psicòlegs i voluntaris hi organitzen moltes activitats diferents:
Tallers d’art i manualitats
Cursos d’escriptura i llengües estrangeres
Formacions sobre Ćŗs de l’ordinador i internet
Formació en habilitats socials i emocions
Activitats de voluntariat
Uniamoci APS tĆ© una rĆ dio en lĆnia que es diu Webradio Senza Barriere amb alguns programes en un llenguatge fĆ cil d’entendre.
Uniamoci APS també organitza seminaris i esdeveniments per parlar de la discapacitat i la inclusió social.
Uniamoci APS colĀ·labora amb moltes altres associacions ubicades a SicĆlia, ItĆ lia, Europa i altres paĆÆsos del món, per millorar conjuntament els serveis i activitats per a persones amb discapacitat.

ORF
Austria Broadcasting Corporation (ORF) Ć©s el proveĆÆdor de mitjans mĆ©s gran d’Ćustria, que opera quatre canals de televisió nacionals i dotze canals de rĆ dio, aixĆ com una Ć mplia gamma de llocs web. ORF Ć©s la plataforma multimĆØdia lĆder a Ćustria i una de les emissores de servei pĆŗblic amb mĆ©s ĆØxit d’Europa, amb una audiĆØncia de milions. ORF Ć©s el lĆder indiscutible del mercat austrĆac en televisió, rĆ dio i en lĆnia. ORF Ć©s formalment una fundació de dret pĆŗblic i, com a tal, ha de complir una sĆØrie de deures i mandats establerts a la Llei ORF. En aquesta Llei s’estableix l’obligació d’augmentar l’accessibilitat del programa al 100 per cent. ORF ha ofert Ā«NotĆcies en un llenguatge fĆ cil d’entendreĀ» en tots els mitjans durant anys. Ara cal desenvolupar-les mĆ©s amb les noves tecnologies i amb l’intercanvi d’experiĆØncies d’altres paĆÆsos.

LATVIJAS RADIO
Latvijas Radio Ć©s el mitjĆ de radiodifusió mĆ©s antic del paĆs i celebrarĆ el seu 100ĆØ aniversari el 2025. Des de gener de 2025, forma part dels Mitjans de Comunicació PĆŗblics units de Letònia, que tambĆ© inclou la televisió pĆŗblica letona i el lloc web LSM.lv. Latvijas Radio consta de 5 canals de rĆ dio que ofereixen programes informatius, notĆcies 24/7, entreteniment, mĆŗsica letona, mĆŗsica clĆ ssica i contingut cultural, aixĆ com programes per a minories nacionals i joves.
Latvijas Radio Ć©s l’Ćŗnic mitjĆ de comunicació del paĆs que ofereix notĆcies en un llenguatge fĆ cil d’entendre.
Des del 2016, Latvijas Radio ofereix als seus oients una edició diĆ ria de notĆcies en un llenguatge fĆ cil d’entendre, que s’emet per 3 canals de rĆ dio cada vespre. Des de l’any 2024, tambĆ© s’emeten notĆcies fĆ cils d’entendre en letó al nostre canal en rus, que serveix com a eina integradora i ajuda els aprenents de letó. Totes les edicions de notĆcies tambĆ© es publiquen al lloc web LSM.lv i estan disponibles a l’aplicació mòbil.
ENACT Ć©s el primer projecte fĆ cil d’entendre en el qual participa Latvijas Radio, i esperem que la nostra experiĆØncia tambĆ© es traslladi a la televisió letona.

3CAT
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals – 3Cat Ć©s una entitat pĆŗblica que gestiona els mitjans audiovisuals de la Generalitat de Catalunya i el Grup d’Emissores de Catalunya RĆ dio, a mĆ©s dels continguts digitals creats per aquests mitjans. Ho fa en compliment de la seva missió d’actuar com a servei pĆŗblic i amb un compromĆs ferm amb la qualitat, la independĆØncia i la promoció de la llengua i la cultura catalanes. TambĆ© forma part de la Fundació La Marató de 3Cat, que promou la conscienciació social i la recerca cientĆfica.
3Cat tĆ© una participació del 30% a l’AgĆØncia Catalana de NotĆcies (ACN), societat cotitzada, que gestiona serveis i activitats en formats de comunicació escrita, radiofònica i televisiva a nivell local i comarcal a les zones de parla catalana i arreu d’Espanya.
La Corporació Ć©s membre de la FORTA (Federació d’Organismes de RĆ dio i Televisió Autonòmics) des de la seva fundació, l’abril de 1989. Aquest organisme agrupa les companyies de rĆ dio i televisió de les comunitats autònomes per tal de facilitar la cooperació en diversos Ć mbits.
Forma part de la UER-EBU (Unió Europea de Radiodifusió) a travĆ©s de Catalunya MĆŗsica, que participa en l’intercanvi musical d’aquest organisme, Euroradio, que agrupa tots els organismes pĆŗblics i les principals companyies privades de rĆ dio i televisió europees. TambĆ© estĆ associada a CIRCOM Regional, que agrupa 376 televisions pĆŗbliques de 38 paĆÆsos europeus amb l’objectiu de promoure i desenvolupar la cooperació entre els seus membres.
Consell assessor

Ulla Bohman va ser directora del Servei de Llenguatge FĆ cil del Centre de Lectura FĆ cil del 2001 al 2014 i empleada de l’AgĆØncia Sueca de Mitjans Accessibles (MTM) del 2015 al 2018. Des del 2018 dirigeix āāel seu propi negoci oferint formació, conferĆØncies i serveis d’edició en llenguatge fĆ cil, accessibilitat i drets humans. TĆ© experiĆØncia en comunicació intercultural i accessible i ha estat convidada a inaugurar i a tallers en diverses conferĆØncies internacionals.

Katy Brickley Ć©s investigadora experta en traducció i lingüĆstica de lectura fĆ cil establerta al Regne Unit, especialitzada en comunicació accessible des del 2005. Amb un doctorat en lingüĆstica i una sòlida formació en recerca participativa i coescriptura amb persones amb discapacitats d’aprenentatge, combina la seva formació acadĆØmica i l’experiĆØncia prĆ ctica per produir traduccions clares, informades i inclusives en lectura fĆ cil. MitjanƧant aquesta feina, se centra a desenvolupar estĆ ndards basats en investigacions, comentaris dels usuaris i experiĆØncies viscudes, colĀ·laborant amb professionals, organitzacions i comunitats per promoure’n l’adopció.

Paul Harrison Ć©s director de projectes de mitjans de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU), especialitzat en alfabetització mediĆ tica, accessibilitat i coproduccions de televisió. Es va incorporar a l’EBU el 2021 desprĆ©s de set anys a BBC News a Londres, on va treballar en verificació de contingut generat per usuaris, recollida de notĆcies i assumptes digitals. Es va graduar en polĆtica a la Universitat de Sussex i al University College de Londres. Abans de la seva carrera periodĆstica, va adquirir experiĆØncia en polĆtica, campanyes benĆØfiques i producció televisiva. Viu a Ginebra.

Tatjana Knapp Ć©s la directora de Zavod RISA, una organització sense Ć nim de lucre eslovena centrada en els drets humans, la vida independent i l’accessibilitat, que ofereix serveis i eines innovadores per facilitar la comprensió de la informació i donar suport a la vida independent de les persones amb discapacitat intelĀ·lectual i d’altres discapacitats. Knapp ha estudiat antropologia cultural, artterĆ pia i treball social. El 2018 va ser coautora de les Directrius Eslovenes per a una Lectura FĆ cil (EslovĆØ FĆ cil), que ofereixen 4 nivells de simplicitat de text. Va ajudar a crear ELIN, una xarxa internacional d’investigadors i professionals que se centren en el llenguatge fĆ cil.

Elisa Perego, professora associada a la Universitat de Pavia, ItĆ lia, estĆ especialitzada en lingüĆstica anglesa, traducció audiovisual (AVT) i accessibilitat als mitjans. Ćs doctora per Pavia i va treballar durant 17 anys a la Universitat de Trieste, on va promoure la recerca sobre comunicació accessible. Es focalitza en enfocaments centrats en l’usuari que integren el llenguatge fĆ cil i planer en descripcions d’Ć udio i gĆØneres com ara pòdcasts i guies de museus hĆ ptiques. Va coordinar el projecte ADLAB PRO i es va associar a ADLAB, EASIT i SELSI per millorar l’accĆ©s de persones amb discapacitats sensorials. Les seves publicacions inclouen The Routledge Handbook of Audio Description (2022, editat amb Chris Taylor) i monografies sobre comunicació accessible (2020) i audiodescripció per a les arts (2024).

Minna Pƶntys va comenƧar la seva carrera a Yle l’any 2001 com a editora de subtĆtols per a persones amb discapacitat auditiva i va ser la cap de l’equip de subtitulació. Com a cap d’EstratĆØgia d’Accessibilitat d’Yle des del 2019, assegura que l’accessibilitat Ć©s coneguda a tot Yle. Treballa estretament amb clients, organitzacions i sindicats per desenvolupar i comunicar sobre els serveis d’accessibilitat d’Yle. Minna Pƶntys Ć©s mĆ ster en arts i ha estudiat llengua finesa, literatura, pedagogia i arts expressives.
