Recomanacions

El projecte ENACT se centra en les notícies fàcils d’entendre. Les notícies fàcils d’entendre faciliten l’accés a la informació a usuaris diversos. ENACT considera les notícies fàcils d’entendre una disciplina periodística pròpia que requereix una formació i uns coneixements específics.

Després d’una sèrie d’intercanvis entre els socis del projecte, de diversos tallers de formació i d’una recerca interna exhaustiva feta durant el primer any del projecte, els socis d’ENACT han elaborat una llista inicial de recomanacions. Aquesta llista s’ha revisat durant el segon any del projecte, en les sessions de codisseny en línia entre els socis d’ENACT i després de les sessions consultives amb els usuaris.

Totes aquestes recomanacions es refereixen a les notícies fàcils d’entendre i es divideixen en tres àmbits principals: a) Editorial i organitzatiu, que comprèn qüestions com la planificació, la coordinació, la promoció, la formació i la col·laboració; b) Periodístic, que inclou aspectes relacionats amb la selecció, l’edició i la verificació de les notícies; i c) Llengua i presentació, que inclou aspectes compartits amb altres tipus de continguts i aspectes específics de les notícies fàcils d’entendre, com la presentació en vídeo i la locució.

Àmbit editorial i organitzatiu

Cal donar a conèixer les notícies fàcils d’entendre a diferents nivells. També cal comunicar l’oferta de notícies fàcils d’entendre d’una manera fàcil i no estigmatitzadora, perquè els usuaris potencials sàpiguen que el servei està disponible. Trobar les notícies fàcils d’entendre ha de ser fàcil per a tots els usuaris. També ha de ser fàcil identificar les notícies fàcils d’entendre. Això es pot aconseguir amb una portada específica o afegint una descripció breu de les notícies en llenguatge fàcil, per exemple.

El treball en equip i la col·laboració entre diferents professionals contribueixen a crear les notícies fàcils d’entendre d’una manera més eficaç.

Col·laborar amb acadèmics i professionals d’altres àmbits, tant a escala nacional com internacional, contribueix a intercanviar i definir bones pràctiques i normes.

La formació en notícies fàcils d’entendre és necessària per desenvolupar l’expertesa dels professionals. Aquesta formació ha de ser contínua perquè els professionals puguin estar sempre al dia.

Entre el públic objectiu de les notícies fàcils d’entendre, hi ha diversos perfils d’usuaris: persones amb discapacitats intel·lectuals o cognitives o amb dificultats d’aprenentatge,
persones que aprenen una llengua, persones grans i molts altres. Quan s’elaboren notícies fàcils d’entendre, s’ha de conèixer el públic objectiu i ser conscient de les seves
necessitats.

S’aconsella mesurar el consum de notícies fàcils d’entendre i analitzar-lo de manera periòdica per saber l’abast de l’audiència i com interactua amb diferents tipus de plataformes, contingut i formats.

Els usuaris finals tenen un paper central en les notícies fàcils d’entendre. Aquesta col·laboració regular pot tenir moltes formes: els usuaris poden participar en la selecció, la creació i l’avaluació de les notícies fàcils d’entendre.

Àmbit periodístic

A l’hora de crear noticies fàcils d’entendre, s’han de tenir en compte les recomanacions següents:

Oferir notícies fàcils d’entendre en diferents plataformes i formats pot augmentar l’abast de l’audiència i aconseguir un impacte més gran. Cal tenir en compte les especificitats de cada mitjà (per exemple, la ràdio, la televisió o la web) a l’hora de crear notícies fàcils d’entendre.

Les tecnologies com la intel·ligència artificial (IA) poden ajudar en la creació, l’adaptació i la transmissió de les notícies fàcils d’entendre, sempre sota supervisió humana. Si s’utilitza la IA en la producció de notícies, s’ha d’indicar clarament.

Abans d’emetre o publicar les notícies fàcils d’entendre, un professional les hauria de revisar. És a dir, s’hauria d’aplicar el principi dels quatre ulls, especialment pel que fa a la precisió i la comprensibilitat.

Es poden afegir diferents serveis i funcions d’accessibilitat a les notícies fàcils d’entendre. Per exemple, subtítols, interpretació en llengua de signes i subtítols parlats per a notícies audiovisuals; transcripcions interactives per a notícies de ràdio; i funcions d’accessibilitat web, com ara la conversió de text a parla per a notícies escrites en llocs web.

Un manual amb pautes pot ajudar els professionals que elaboren notícies fàcils d’entendre. Altres recursos útils inclouen glossaris i diccionaris de paraules difícils.

Llenguatge i presentació

Moltes recomanacions que s’utilitzen en el contingut escrit, oral i audiovisial fàcil d’entendre es poden aplicar a l’elaboració de notícies fàcils d’entendre.

Aquestes recomanacions abasten tant els aspectes lingüístics com els de presentació, com ara utilitzar un vocabulari clar i comú, explicar abreviatures i acrònims, fer servir frases directes i breus, organitzar la informació segons la seva importància i seguir un ordre cronològic natural dels esdeveniments. Hi ha recomanacions internacionals, però també hi pot haver algunes recomanacions o normes nacionals.

Aquestes són algunes recomanacions internacionals clau:

– Informació per a tothom: les regles europees per fer informació més fàcil de llegir i entendre, d’Inclusion Europe. El document proporciona directrius per a la informació escrita, però també per a la informació en format electrònic, de vídeo i d’àudio.

– SELSI Guidelines for Spoken Easy Language (Directrius de SELSI per al llenguatge fàcil parlat). Aquestes directrius són el resultat del projecte europeu SELSI i ofereixen orientacions sobre: a) com implicar l’interlocutor o l’oient en la conversa, b) com estructurar les intervencions, c) com adaptar el llenguatge, d) com utilitzar la comunicació no verbal, i e) com fer servir materials de suport.

– ISO/IEC 23859:2023 Requirements and recommendations on making written text easy to read and understand (ISO/IEC 23859:2023. Requisits i recomanacions per fer que els textos escrits siguin fàcils de llegir i entendre). Aquesta norma internacional cobreix diferents modalitats de llenguatge fàcil d’entendre, des de les menys simplificades fins a les més simplificades. Proporciona recomanacions sobre els processos de creació, adaptació i avaluació. També inclou requisits i recomanacions sobre: a) el llenguatge en textos escrits, b) la presentació del contingut, c) les alternatives d’àudio, d) els serveis d’accés híbrids, e) la identificació i l’accés al contingut fàcil i f) l’adquisició de contingut fàcil.

– ISO 24495-1:2023 Plain language Part 1: Governing principles and guidelines ISO 24495-1:2023 Llenguatge clar Part 1: principis rectors i directrius). Aquesta norma internacional se centra exclusivament en el llenguatge clar i proporciona directrius generals per als quatre principis del llenguatge clar: a) Principi 1: els lectors obtenen el que necessiten (rellevància); b) Principi 2: els lectors poden trobar fàcilment el que necessiten (localitzable); c) Principi 3: els lectors poden entendre fàcilment el que troben (comprensible), i d) Principi 4: els lectors poden utilitzar fàcilment la informació (utilitzable).

Tot i que la majoria de recomanacions per al llenguatge fàcil d’entendre s’apliquen a les notícies fàcils d’entendre, algunes recomanacions poden ser més específiques d’aquest tipus de notícies:

S’han d’evitar les cites directes a les notícies fàcils d’entendre, ja que poden fer que el text sigui més difícil de seguir. En canvi, s’aconsella parafrasejar el que diuen les persones en un llenguatge clar i senzill, respectant el significat original. Això ajuda a mantenir la claredat i garanteix que les notícies siguin fàcils d’entendre. Però es pot optar per cites directes breus, acompanyades d’explicacions comprensibles, si cal, quan s’informi sobre contingut sensible, com ara declaracions de polítics i responsables públics o sobre temes controvertits.

S’ha de parlar d’una manera clara, natural, no monòtona ni robòtica, i a un ritme ni massa ràpid ni massa lent. Per exemple, un presentador de notícies audiovisuals pot llegir les notícies una mica més lentament que de costum, però sense sonar artificial o paternalista. Les notícies fàcils d’entendre han de ser atractives. S’aconsella fer servir pauses entre frases d’una manera que faciliti la comprensió. S’ha de tenir en compte que les pauses massa llargues poden dificultar la comprensió del contingut.

Es recomana oferir als usuaris l’opció de triar, ja que poden tenir diferents preferències. Per exemple, es pot permetre ajustar la velocitat d’àudio i vídeo, la mida de la lletra o l’interlineat, la mida dels subtítols, o la possibilitat d’afegir o eliminar melodies a les notícies fàcils d’entendre.

És preferible utilitzar elements audiovisuals (com ara sintonies) o pauses de durada moderada entre les notícies. S’ha de tenir en compte que els silencis massa llargs poden fer que el contingut sigui més difícil d’entendre.

En crear notícies fàcils d’entendre escrites o audiovisuals, s’ha de tenir en compte com les imatges poden ajudar l’usuari a entendre-les. Es recomana utilitzar elements visuals que siguin coherents amb el text o la locució.

Els gràfics i les animacions sovint canvien ràpidament i són visualment densos. Això redueix la claredat, malgrat les descripcions verbals. Si s’utilitzen, els gràfics han de ser visualment inequívocs i s’han de mantenir a la pantalla durant més temps del que és habitual.

Una durada de tres a cinc segons per pla és una pauta habitual en la transmissió de notícies estàndard. En canvi, a les notícies fàcils d’entendre, l’ús de plans més llargs i estables fa que la informació sigui més fàcil de seguir.