El projecte ENACT se centra en les notícies fàcils d’entendre. Les notícies fàcils d’entendre faciliten l’accés a la informació a usuaris diversos. ENACT considera les notícies fàcils d’entendre una disciplina periodística pròpia que requereix una formació i uns coneixements específics.
Després d’una sèrie d’intercanvis entre els socis del projecte, de diversos tallers de formació i d’una recerca interna exhaustiva feta durant el primer any del projecte, els socis d’ENACT han elaborat una llista inicial de recomanacions. Aquesta llista s’ha revisat durant el segon any del projecte, en les sessions de codisseny en línia entre els socis d’ENACT i després de les sessions consultives amb els usuaris.
Totes aquestes recomanacions es refereixen a les notícies fàcils d’entendre i es divideixen en tres àmbits principals: a) Editorial i organitzatiu, que comprèn qüestions com la planificació, la coordinació, la promoció, la formació i la col·laboració; b) Periodístic, que inclou aspectes relacionats amb la selecció, l’edició i la verificació de les notícies; i c) Llengua i presentació, que inclou aspectes compartits amb altres tipus de continguts i aspectes específics de les notícies fàcils d’entendre, com la presentació en vídeo i la locució.
Àmbit editorial i organitzatiu
Promoure les notícies fàcils d’entendre
Fomentar el treball en equip i la col·laboració dins de l’organització
Fomentar la cooperació a escala internacional i amb altres professionals
Oferir formació periòdica
Conèixer el públic objectiu
Fer un seguiment de l’abast i la participació de l’audiència
Col·laborar regularment amb els usuaris finals
Àmbit periodístic
A l’hora de crear noticies fàcils d’entendre, s’han de tenir en compte les recomanacions següents:
Oferir notícies fàcils d’entendre en diferents plataformes i formats
Explorar les tecnologies mantenint les persones en l’eix central
Revisar les notícies fàcils d’entendre abans de publicar-les
Abans d’emetre o publicar les notícies fàcils d’entendre, un professional les hauria de revisar. És a dir, s’hauria d’aplicar el principi dels quatre ulls, especialment pel que fa a la precisió i la comprensibilitat.
Proporcionar serveis d’accessibilitat addicionals per a les notícies fàcils d’entendre, sempre que sigui possible
Es poden afegir diferents serveis i funcions d’accessibilitat a les notícies fàcils d’entendre. Per exemple, subtítols, interpretació en llengua de signes i subtítols parlats per a notícies audiovisuals; transcripcions interactives per a notícies de ràdio; i funcions d’accessibilitat web, com ara la conversió de text a parla per a notícies escrites en llocs web.
Elaborar recursos específics per produir notícies fàcils d’entendre
Un manual amb pautes pot ajudar els professionals que elaboren notícies fàcils d’entendre. Altres recursos útils inclouen glossaris i diccionaris de paraules difícils.
Llenguatge i presentació
Moltes recomanacions que s’utilitzen en el contingut escrit, oral i audiovisial fàcil d’entendre es poden aplicar a l’elaboració de notícies fàcils d’entendre.
Aquestes recomanacions abasten tant els aspectes lingüístics com els de presentació, com ara utilitzar un vocabulari clar i comú, explicar abreviatures i acrònims, fer servir frases directes i breus, organitzar la informació segons la seva importància i seguir un ordre cronològic natural dels esdeveniments. Hi ha recomanacions internacionals, però també hi pot haver algunes recomanacions o normes nacionals.
Aquestes són algunes recomanacions internacionals clau:
– Informació per a tothom: les regles europees per fer informació més fàcil de llegir i entendre, d’Inclusion Europe. El document proporciona directrius per a la informació escrita, però també per a la informació en format electrònic, de vídeo i d’àudio.
– SELSI Guidelines for Spoken Easy Language (Directrius de SELSI per al llenguatge fàcil parlat). Aquestes directrius són el resultat del projecte europeu SELSI i ofereixen orientacions sobre: a) com implicar l’interlocutor o l’oient en la conversa, b) com estructurar les intervencions, c) com adaptar el llenguatge, d) com utilitzar la comunicació no verbal, i e) com fer servir materials de suport.
– ISO/IEC 23859:2023 Requirements and recommendations on making written text easy to read and understand (ISO/IEC 23859:2023. Requisits i recomanacions per fer que els textos escrits siguin fàcils de llegir i entendre). Aquesta norma internacional cobreix diferents modalitats de llenguatge fàcil d’entendre, des de les menys simplificades fins a les més simplificades. Proporciona recomanacions sobre els processos de creació, adaptació i avaluació. També inclou requisits i recomanacions sobre: a) el llenguatge en textos escrits, b) la presentació del contingut, c) les alternatives d’àudio, d) els serveis d’accés híbrids, e) la identificació i l’accés al contingut fàcil i f) l’adquisició de contingut fàcil.
– ISO 24495-1:2023 Plain language Part 1: Governing principles and guidelines ISO 24495-1:2023 Llenguatge clar Part 1: principis rectors i directrius). Aquesta norma internacional se centra exclusivament en el llenguatge clar i proporciona directrius generals per als quatre principis del llenguatge clar: a) Principi 1: els lectors obtenen el que necessiten (rellevància); b) Principi 2: els lectors poden trobar fàcilment el que necessiten (localitzable); c) Principi 3: els lectors poden entendre fàcilment el que troben (comprensible), i d) Principi 4: els lectors poden utilitzar fàcilment la informació (utilitzable).
Tot i que la majoria de recomanacions per al llenguatge fàcil d’entendre s’apliquen a les notícies fàcils d’entendre, algunes recomanacions poden ser més específiques d’aquest tipus de notícies:
Evitar les cites directes
S’han d’evitar les cites directes a les notícies fàcils d’entendre, ja que poden fer que el text sigui més difícil de seguir. En canvi, s’aconsella parafrasejar el que diuen les persones en un llenguatge clar i senzill, respectant el significat original. Això ajuda a mantenir la claredat i garanteix que les notícies siguin fàcils d’entendre. Però es pot optar per cites directes breus, acompanyades d’explicacions comprensibles, si cal, quan s’informi sobre contingut sensible, com ara declaracions de polítics i responsables públics o sobre temes controvertits.
Mantenir un estil clar i natural amb un ritme adequat
S’ha de parlar d’una manera clara, natural, no monòtona ni robòtica, i a un ritme ni massa ràpid ni massa lent. Per exemple, un presentador de notícies audiovisuals pot llegir les notícies una mica més lentament que de costum, però sense sonar artificial o paternalista. Les notícies fàcils d’entendre han de ser atractives. S’aconsella fer servir pauses entre frases d’una manera que faciliti la comprensió. S’ha de tenir en compte que les pauses massa llargues poden dificultar la comprensió del contingut.
Oferir una experiència personalitzada
Es recomana oferir als usuaris l’opció de triar, ja que poden tenir diferents preferències. Per exemple, es pot permetre ajustar la velocitat d’àudio i vídeo, la mida de la lletra o l’interlineat, la mida dels subtítols, o la possibilitat d’afegir o eliminar melodies a les notícies fàcils d’entendre.
Incorporar pauses adequades entre els temes
És preferible utilitzar elements audiovisuals (com ara sintonies) o pauses de durada moderada entre les notícies. S’ha de tenir en compte que els silencis massa llargs poden fer que el contingut sigui més difícil d’entendre.
Garantir que la combinació de diferents elements doni suport a l’usuari
En crear notícies fàcils d’entendre escrites o audiovisuals, s’ha de tenir en compte com les imatges poden ajudar l’usuari a entendre-les. Es recomana utilitzar elements visuals que siguin coherents amb el text o la locució.
Garantir que els gràfics siguin senzills i comprensibles
Els gràfics i les animacions sovint canvien ràpidament i són visualment densos. Això redueix la claredat, malgrat les descripcions verbals. Si s’utilitzen, els gràfics han de ser visualment inequívocs i s’han de mantenir a la pantalla durant més temps del que és habitual.
Augmentar la durada dels plans i seguir un ritme clar
Una durada de tres a cinc segons per pla és una pauta habitual en la transmissió de notícies estàndard. En canvi, a les notícies fàcils d’entendre, l’ús de plans més llargs i estables fa que la informació sigui més fàcil de seguir.
